Gran expectació amb l’arribada de l’Hèrcules CF al Municipal de Sant Francesc. La inauguració de les noves grades i la propera cita copera contra l’Athletic Club de Bilbao són un al·licient per continuar creixent i la nostra afició va respondre amb una assistència de més de 800 seguidors.

La primera part va començar amb la iniciativa per part dels dos equips de fer-se amb l’esfèric. A poc a poc la S.D. Formentera anava avançant per banda i fent-se amb el domini al centre d’es camp. El nostre davanter Juan Antonio, que va estar molt actiu durant els 90 minuts,  va disposar de la primera ocasió de gol als primers 10 minuts de joc. l’Hèrcules es mostrava fort per banda dreta amb bones combinacions a la frontal del àrea de la S.D. Formentera i així va ser com va arribar el primer gol al minut 17 per part del migcampista Pedrag que va aprofitar un pas en profunditat per creuar l’esfèric lluny de les mans del nostre porter Marcos Contreras.

Els següents minuts de joc varen servir perquè la S.D.Formentera es volques en l’arriba rival, sobretot per una banda dominada per Dailos, un lateral incommensurable que de centre al minut 26 va assistir a Juan Antonio perquè aquest poses les taules en el marcador de remat creuant de cap, altra de les seves gran virtuts. El gol local va llançar l’afició durant la resta de la primera part encara que sense ocasions clares de gol per cap dels dos equips.

La segona part va ser una replica de la primera, jugades de combinació rapides, internades per banda i molta igualtat al centre del camp. La S.D. Formentera tornava a intentar-ho amb passes en profunditat i de jugades d’estratègia però avui la defensa del Hèrcules a donat poques concessions. Així, han sigut els darrers 10 minuts els més intensos, i on una vegada més tot l’equip, i especialment Marcos Contreras, han tornat a demostrar el seu nivell a la categoria de bronze amb una gran actuació defensiva. L’Hèrcules anava cap a dalt amb tot els seus jugadors i la S.D. Formentera va mantenir la pilota intentant provocar ocasions al contraatac i sense perdre la possessió en el camp.

L’empat a sigut merescut per dos equips que avui han lluitat al terreny de joc amb gran qualitat. La afició a tornat a demostrar els seus colors en una setmana que serà per recordar.

Compartir
Artículo anterior2-0. Otro fracaso
Artículo siguiente3-1. Donde más duele

No hay comentarios

Dejar respuesta

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.